Acomiadament

El Projecte Rossinyol s’ha acabat i les dues darreres quedades han estat dirigides a acomiadar-nos. Encara que no sigui un adéu, sinó un fins aviat, la situació m’ha obligat a mirar enrere i recordar des d’aquell primer dia en què imperaven la timidesa i els nervis, fins a les últimes setmanes en què hem agafat més confiança i el vincle s’ha anat fent més fort.

A hores d’ara puc dir que la hipòtesi que em plantejava al principi era certa: la Kadi no és una noia a la que no li agrada fer coses perquè prefereix estar estirada al sofà, simplement no havia tingut la oportunitat de descobrir activitats noves. Ara que la he conegut, puc dir més que mai que està plena d’energia i il·lusions.

Doncs bé, la primera activitat d’acomiadament va ser al Pavelló Municipal de Pont Major, on ens vam desplaçar amb autobús des de Banyoles. Com que vam arribar molt d'hora ens vam estar fent fotografies amb un marc que simulava l'Instagram del Projecte Rossinyol! Va ser un fart de riure intentar cabre tots a la fotografia! 

A l'esquerra una imatge amb el marc del Projecte Rossinyol i a la
dreta la Kadi amb una papallona del mag

A continuació, quan ja havia arribat tothom, va ser el torn dels parlaments, que encara que fos un xic institucional va ser interessant per conèixer qui hi ha al darrere de tot aquest projecte. I després va començar el millor, un munt de sorpreses que no ens esperàvem. Primer de tot un mag va fer un espectacle, que va estar molt bé perquè va fer participar molt al públic (de fet la Jessel, una mentorada de Banyoles, va pujar fins i tot a l'escenari!). L'actuació va ser impressionant i vam quedar tots ben bocabadats. El que em va agradar més va ser quan, per art de màgia, un munt de papallones de paper van començar a volar cap a nosaltres. 

Fotografia amb els cantants de Teràpia de Shock

Seguidament va venir la música. I és que no ho sabíem, però Teràpia de Shock havia preparat un concert única i exclusivament per nosaltres. A la Kadi li agrada molt aquest grup (es sap gairebé totes les cançons), així que ja podeu imaginar l'emocionada que estava. De fet durant el concert es va passar tota l’estona cantant i ballant. Ah, i al final de tot no ens va deixar marxar fins que es va poder fer una fotografia amb tots els membres del grup, que a més a més van ser molt simpàtics i li van regalar una pua del guitarrista.

Fotografia dels mentorats al Zoo

La següent setmana, l’última ja del projecte, vam anar d’excursió a Barcelona, ja que no hi havíem estat mai junts. Vam fer una visita al Zoo, que a mi personalment és un espai que no m’agrada pel fet que no em sento a gust veient als animals privats de llibertat. Tot i això, la Kadi no hi havia estat mai, així que vaig pensar que el més just era que pogués tenir l’oportunitat d’anar-hi i decidir si és un espai que li agrada o no pels animals. En qualsevol dels casos, va ser un matí entretingut.

Després de visitar el Zoo vam anar a dinar al Viena i vam fer baixar el dinar passejant pel Portal de l’Àngel. A mitja tarda vam tornar cap a Banyoles, ja que ens havíem hagut de llevar molt d’hora i estàvem tots molt cansats. A l’autobús de tornada ens vam trobar al guitarrista de Teràpia de Shock, però la Kadi va tenir vergonya i no es va atrevir a anar-lo a saludar, i això que feia una setmana no n’havia pas tingut gens de vergonya!

Imatge acomiadant-nos del Projecte Rossinyol

Quan vam arribar a Banyoles ens vam fer alguna fotografia de grup d’acomiadament i cadascú va dir unes paraules a la resta sobre el que havia suposat haver participat en aquest projecte. 

La veritat és que ens va costar marxar, ningú s’atrevia a donar el primer pas, tot i saber de sobres que algun dia ens tornarem a trobar. Feliç d'haver participat al Projecte Rossinyol!

Alba Combis i Ganigué

Arriba el bon temps

Els dies s’han allargat i el bon temps ha arribat. Ve més de gust que mai estar-se a fora, i això mateix vam fer a la última sortida del Projecte Rossinyol, anar visitar el Temps de Flors de Girona!

Ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per agafar la Teisa de Banyoles fins a Girona i ens vam endinsar pels carrerons del Barri Vell de Girona, aquesta vegada decorats amb molt d’encant. Els mentorats, que no hi havien estat mai, van quedar al·lucinats de la mà de persones, i sobretot turistes, que s’havien desplaçat a Girona aquell mateix dia (i és que justament hi vam anar el primer dia de tots i estava molt i molt ple!).

Fotografia a la muralla de Girona

Després d’haver donat una volta vam pujar a la universitat per ensenyar-los a on estudiem. Una vegada a dalt vam descansar una estona que entre que ja feia estona que caminàvem i les gairebé 130 escales que hi ha de pujada –si, les tenim contades i tot!– necessitàvem reposar. Vam anar a veure el muntatge que hi havia a la Facultat de Lletres i Turisme i va donar la coincidència que la mateixa autora de l’obra estava per allà i ens hi va fer una fotografia. Al principi estàvem tots plegats una mica tímids, però ens va demanar que saltéssim i que ens féssim la fotografia una mica esbojarrats i la veritat és que va estar molt bé. Per acabar el matí vam anar a passejar per la muralla i abans de marxar vam acabar amb un petit esmorzar per recuperar l’energia. Va ser un dia ple de color i molt bonic, però també molt cansat!

Fotografia de grup a l'exposició de la Facultat de Lletres i Turisme

El cap de setmana següent celebràvem la festa de comiat del projecte a Banyoles, a Cal Drac, allà mateix on va començar tot. Cada mentor havia preparat un escrit pel seu mentorat i havíem organitzat una gimcana on vam posar a prova les seves habilitats (els vam fer cantar, dibuixar, córrer.. una mica de tot vaja). La Kadijatu va tenir un imprevist i finalment no va poder venir, però jo com que també he pogut conèixer als altres nois i noies i hi he establert un bon vincle vaig voler participar igualment d’aquest dia. Per sort, vaig poder fer arribar l’escrit igualment a la Kadijatu, que li va agradar molt. El comparteixo aquí també, perquè per a mi és un reflex del que aquest projecte ha suposat per a mi:

He viscut històries increïbles. He pogut descobrir i fer descobrir, conèixer i compartir la màgia de viure per primera vegada alguna experiència i veure la il·lusió d’aquell que obre les portes a noves vivències.

I és que a vegades quan ens fem grans les responsabilitats ens fan anar de pressa i passar pels millors moments gairebé de puntetes. Amb el Projecte Rossinyol m’he contagiat de l’energia que desprens i he après a agafar aire i fer una pausa, a gaudir i assaborir cada instant de la mateixa manera que ho fas tu. He recordat que l’essencial és invisible als ulls.

Indubtablement m’enduc Banyoles: el territori, les tradicions i, sobretot, les seves persones.

Espero que us hagi agradat. Això ja s’acaba i les properes dues setmanes ens tocarà acomiadar-nos!

Alba Combis i Ganigué

Gaudim de la natura!

Aquestes últimes setmanes hem aprofitat que ha començat el bon temps per fer activitats a l’aire lliure que han estat d’allò més bé!

Tots quatre sobre la barca de rems

Un dissabte al matí vam anar amb les barques de rem a l’Estany de Banyoles amb l’Anna i en Carlos, dos participants més del Projecte Rossinyol. La veritat és que va anar molt bé ser quatre, ja que vam poder compartir esforços a l’hora de remar. Sembla que no, però necessites bastanta força i coordinació per aconseguir anar recte i una mica lluny. I encara més quan ets una mica desastre i fas com nosaltres, que vam començar remant del revés (fent força endavant amb els braços enlloc d’enrere que és com toca i intentant que la barca avancés pel costat que no acaba amb punta..). 

La Kadi remant

Per sort, i després d’una bona estona intentant-nos moure, vam veure que d’altres persones que estaven fent la mateixa activitat que nosaltres ho feien del revés i vam adonar-nos del perquè. Tot i això, va valdre la pena gaudir de l’Estany des de mig l’aigua!

Uns dies més tard vam anar al Puig Clarà. Ho teníem pendent des de feia temps però no havíem pogut pujar per culpa del temps. Per sort, feia un dia esplèndid, ni molta fred ni molta calor. L’anada va ser genial, vam parar a dos o tres petites zones que et permetien veure Banyoles des dalt i vam estar contemplant el paisatge i fent fotografies. 

Fotografia al cim del Puig Clarà

A més, com que a un dels miradors del cim hi ha una placa on explica què es pot veure des d’allà ens vam dedicar a intentar buscar els diferents llocs (els Àngels, la Llacuna d’en Margarit, el Pla de Can Morgat, etc.). Les vistes de tot l’Estany, impagables!

Per baixar vam passar per un corriol més estret i que durant un petit tros, on el pendent era més elevat, tenia una corda per agafar-se. Va ser gairebé com practicar esport d’aventura, molt divertit, però vam quedar plens de pols i amb la roba un xic bruta. Malgrat tot, repetiríem l’excursió sense pensar-nos-ho dues vegades!

Els paisatges que estic descobrint de Banyoles estan fent que cada vegada apreciï més d’aquesta terra, és gairebé com la meva segona casa. És més, fins i tot la defenso com els banyolins, no seria pas la primera vegada en els últims dies que deixo anar el tòpic de “no és un llac, és un estany!”. En fi, quan s'acabi el projecte hi hauré de continuar anant sovint per no trobar-ho a faltar.

Vistes des del Puig Clarà

Seguim amb el projecte i continuem descobrint nous racons!

 Alba Combis i Ganigué

Golf i ruta a cavall

Després d’aquesta petita parada per Setmana Santa en què la Kadijatu ha estat fora a visitar la seva família reemprenem el projecte amb més il·lusió que mai i amb un munt d’activitats d’allò més divertides previstes!

La setmana passada vam anar al minigolf a passar la tarda del dissabte. Érem els únics, així que vam tenir molta llibertat per moure’ns d’una pista a l’altra i no vam haver d’esperar-nos en cap moment, va ser genial! L’inconvenient de la tarda és que bufava bastant el vent, o almenys suficientment com per alguna vegada jugar-nos una mala passada i posar-nos encara més difícil el joc. Malgrat això, va estar molt bé!

En la majoria d’ocasions ens resultava força difícil fer entrar la pilota al forat i necessitàvem moltes tirades. Una vegada però (diria que més aviat per un cop de sort que res més) vaig aconseguir fer-la entrar a la primera i la Kadi a la segona. Totes dues vam estar molt contentes i ho vam celebrar com les que més!

Jo i la Kadi celebrant que havíem aconseguit entrat la pilota
amb poques o tan sols una tirada

La Kadi i la Perla

Ahir vam tornar-nos a trobar i va ser definitivament una de les millors quedades que hem fet des que ha començat el projecte. La Kadi des que ens vam conèixer que em va dir que li faria il·lusió muntar a cavall, i això mateix és el que vam fer. 

Vam anar al Club Hípic Banyoles on primer de tot ens van ensenyar quatre nocions bàsiques sobre els cavalls –diferències entre ponis i cavalls, material que s’utilitza, com es guia, etc.–. 

A continuació (i repartits en dos grups) vam anar a fer una ruta des d’on hi havia unes vistes increïbles. La Kadi va muntar a la Perla i jo a la Pluja i es van portar molt bé durant tot el camí. La Pluja, però, és un cavall de competició i a diferència dels altres no estava acostumada a passar per aquest camí.

Jo i la Pluja

Va ser molt enriquidor poder connectar amb els animals, gaudir del paisatge i de la companyia. Ara ja sabem que els cavalls ens agraden i que si algun dia tenim l’oportunitat de repetir l’experiència ho farem.

Tenim moltes sortides planificades per les properes setmanes: anar amb barquetes a l’Estany de Banyoles, anar a veure un partit de futbol i anar al Temps de Flors de Girona, entre d’altres. No sabem si finalment ho podrem fer tot o si hi haurà algun canvi d’activitat. De totes maneres, tenim moltes ganes de continuar trobant-nos!

Alba Combis i Ganigué

Posta de sol

Bon dia a totes i a totes!

Vistes des del Puig de Sant Martirià

Ara fa uns dies –justament una setmana– vam viure una de les experiències més boniques que hem tingut fins ara en aquest projecte. Vam pujar al Puig de Sant Martirià a veure la posta de sol (sort que només són deu minuts i no vam tenir ni temps de cansar-nos!).

La majoria de nois i noies ja hi havia pujat amb el col·legi a fer alguna activitat, però mai a aquella hora del vespre ni amb aquelles vistes tan espectaculars. Jo que tot just estic coneixent més a fons Banyoles vaig quedar bocabadada.. Es veia tot l’estany, les casetes i les muntanyes i, rere aquestes, un tímid sol ataronjat que marxava a descansar. Va ser molt divertit xerrar una estona, conèixer-nos més i gaudir del paisatge plegats.

La Kadi, l'Abdou, en Carlos i en Jairo 

Em vaig fixar que la Kadi cada vegada es relaciona més amb els altres rossinyols i això m’alegra, veig que amb el pas del temps està agafant més habilitats i facilitats per obrir-se a persones desconegudes i això em fa pensar que un cop s’acabi el projecte potser es continuarà trobant amb els altres joves i crearan en base a aquesta experiència una amistat.

La Kadi i jo al Puig de Sant Martirià

Tenim activitats previstes properament (el 9 d’abril anirem a muntar a cavall, estem molt il·lusionats!), però de moment haurem d’estar uns dies sense veure’ns, ja que la Kadijatu se’n va a passar uns dies de vacances amb la seva família i no estarà per Banyoles durant una setmana ben bona. Sort en tenim de les noves tecnologies, que ens permeten posar-nos al dia igualment i continuar estant en contacte!

Us continuarem informant del que fem després d’aquesta petita pausa!

Alba Combis i Ganigué

Per fi, la bolera!

Hola a tothom!

Foto just després d'esmorzar i abans de començar a jugar

Fa uns dies vam quedar un dissabte amb la resta de banyolins i banyolines del projecte per desplaçar-nos fins a Girona i poder gaudir d’un matí de bolera. Tots estàvem molt il·lusionats perquè molts dels nens i nenes no hi havien estat mai i tenien ganes de descobrir si els hi agradaria o no. Un dels companys, però, es va adormir i no va arribar a agafar la Teisa, de manera que finalment ens vam haver de quedar a Banyoles i improvisar un pla: quin desastre!

Era un dia plujós, així que el clima i la situació no ens van permetre fer gaire res més que anar a esmorzar i jugar plegats a cartes, al parxís i a l’oca. Encara que el dia no va anar com esperàvem vam gaudir d’una bona estona plegats. Va quedar clar que l’important és la companyia!

Foto de grup

Una setmana més tard vam tornar intentar anar a la bolera, en aquesta ocasió en divendres i.. Voilà, ho vam aconseguir! Tot i que el trajecte va ser llarg (autobús Banyoles – Girona i bus interurbà Girona – Salt) va merèixer la pena. L’activitat va complir l’expectativa dels noies i noies i ens ho vam passar fenomenal! De fet, la tarda va passar volant, es va fer curta, molt curta!

El noi que ens va atendre i que va apuntar els nostres noms per incloure’ls a la pantalla devia tenir les orelles tapades perquè ens va canviar tots els noms: Kaau enlloc de Kadi, Kilia enlloc de Júlia i Kairo enlloc de Jairo. No vam poder parar de riure des que ho vam veure! I com podeu imaginar, vam estar tota la tarda anomenant-nos pel nou nom!

Ah, i més val no parlar de la mà de vegades que no vam tocar cap bitlla, però com molt bé es diu.. l’important no és guanyar, sinó participar! 

Foto meva i de la Kadi just abans de llençar

Encara no sabem què farem a la propera trobada, però hi estem pensant, així que ben aviat us ho explicarem! Fins aviat!

Alba Combis i Ganigué

Per carnaval, tot s'hi val!

Ara que ha arribat l’època dels carnestoltes (i que a més a Banyoles ho viuen com a una gran festa!) vam decidir anar tots plegats a la rua que organitzaven les diferents AMPA pels carrers.

Carrossa de l'escola Casa Nostra feta amb llaunes reciclades

Sota el lema BNY es ven cada centre educatiu va confeccionar una disfressa i una carrossa que tinguessin a veure amb la seva escola i que recordés a qualsevol cosa que es pugui vendre. La majoria van escollir coses de menjar.. Devien tenir gana quan van fer la tria! N’estic segura que van tenir una bona feinada, era tot impressionant i no vam poder parar de fer fotos!

Foto de grup amb la l'Anna, en Jairo i la Kadijatu

La Kadjatu estava més acostumada a tot aquest espectacle, però jo no havia estat mai a aquella rua i la veritat és que vaig quedar bocabadada. No podria dir quina disfressa em va agradar més, perquè totes estaven molt i molt bé. Vam riure molt ballant les cançons que posaven i comentant les carrosses. Ah, i al final de tot ens van donar xocolata desfeta, que ja sabeu que ens agrada molt no, moltíssim!

Foto amb la Kadijatu a l'Espai Jove

El proper dia que ens vam trobar vam anar al Espai Jove de Banyoles, on ens havíem conegut per primera vegada. La intenció era trobar un espai per fer un joc, però resulta que hi havia una noia que dinamitzava l’espai i que ens va convidar a participar-hi. Vam estar amb d’altres nois de Banyoles fent diverses dinàmiques molt divertides. Primer de tot vam jugar a fer imitacions i encara que ens ho passéssim molt bé la veritat és que endevinar quin ofici estaven representant no va ser gens fàcil. Seguidament vam fer el joc de psicòleg, on cada persona ha de respondre les preguntes que li faci el psicòleg com si fos la persona del costat. És a dir si jo estava al costat dret de la Kadijatu i a ella li preguntaven si porta ulleres havia de contestar que si, perquè encara que ella no en porti jo si que n’utilitzo.

La Kadijatu es va sentir molt a gust en aquell espai, així que li vaig explicar que és obert a tots els joves i que si algun dia hi vol anar dins l’horari establert hi haurà la dinamitzadora fent activitats variades.

Tenim moltes sortides pendents que esperem que amb el pas del temps podem anar fent: anar a jugar a golf, a la bolera o amb les barquetes de l’Estany, entre tantes d’altres!

Per avui us deixem, però mentrestant continuarem vivint experiències inoblidables! Fins la propera!

Alba Combis i Ganigué